L’Annapurna de Lucas i Bohigas
25è aniversari d’una ascensió memorable i premediàtica

El 3 d’octubre de 2009 es van complir vint-i-cinc anys d’una de les ascensions himalaistes més notables que mai s’hagin dut a terme per muntanyencs domèstics: la via dels Catalans a la cara sud de l’Annapurna Central (8.061 m) oberta en estil alpí per dos joves, Nil Bohigas i Enric Lucas, després de sis nits a la paret i d’un descens maratonià i vertiginós. Una ascensió que, comptat i debatut, ocupa merescudament un lloc destacat entre les grans gestes de l’himalaisme mundial.

Posets
Al fil d’allò que és possible

El massís de Posets té moltes possibilitats. Passejades, ascensions, crestes, travesses amb esquís... Quan el fred, sense compassió, cobreix de blanc i de vidre les seves muntanyes i els seus barrancs, els amants de l’escalada hivernal solen buscar altres destinacions. Es perden el tresor del Posets: el segon fil de carenes més alt del Pirineu i multitud de línies de neu i de gel de les que no són impossibles.

Alta Garrotxa
Un viatge per les terres de mala petja

Pompeu Fabra, i també els diccionaris moderns, defineixen garrotxa com a terra aspra, trencada, de mala petja. A diferència de la Garrotxa amable de les fagedes i els volcans, la part septentrional de la comarca es presenta més esquerpa i menys habitada, però paradoxalment més atraient per als incondicionals de la zona. Un d’ells és l’autor d’aquest article i de l’obra Com no perdre’s per l’Alta Garrotxa, que ha merescut el guardó del IX Premi Vèrtex.

Còdols clàssics a l’Obac
La cara desconeguda de Sant Llorenç

La serra de l’Obac, germana de Sant Llorenç del Munt, és curulla de bells turons i frondoses canals orientades a ponent. El seu conglomerat ofereix escalades i racons de tot tipus. N’hi ha un, el de la font de la Pola i els Castells de la serra de l’Espluga, que amaga nombroses vies clàssiques de poca llargària i de grau moderat. Un coneixedor profund del massís ens ressenya la major part de les escalades de caire clàssic que es poden realitzar en el sector esmentat.

Aspe i Bisaurín
El petit regne calcari

Als Pirineus més occidentals, quan les muntanyes ja davallen en altitud i ens acostem al Cantàbric, s’obre la vall del riu Aragón i dels seus afluents. Allà on va néixer el Regne d’Aragó s’estén un paradís calcari de primer ordre. Potser eclipsat pel germà gegantí d’Ordesa, però no per això menys interessant.

L’Alt Empordà a cop de pedal
Entre el surrealisme i la tramuntana

L’Alt Empordà té una mica de tot: muntanyes, planúries, aiguamolls, camps de conreu, rius i, com no, una costa espectacular, que té en el tram del cap de Creus una de les raconades més salvatges de tot el país. Si ho fusionem tot plegat i prenem la bicicleta com a mitjà de transport, la volta que presentem es convertirà en una experiència inoblidable.

Neu, vent i Internet

Amb l’arribada de l’hivern, a l’hora de planificar una sortida de muntanya cal estar més atents que mai a la meteorologia. Us presentem dos articles de caire ben diferent, però útil alhora. El primer analitza els fenòmens de la neu i el vent al Pirineu català. El segon és un recull de webs de tot tipus relacionats amb la predicció meteorològica. Esperem que us siguin d’ajuda per planificar les vostres sortides hivernals.

Amb la porta oberta
Refugis lliures al Pirineu català

Anys 80. Circ de Baiau. Temporal de vent, neu i boira. Un grup de francesos a la deriva va topar de nassos amb el refugi de Baiau, la seva salvació al cor de l’hivern. S’hi van passar tres dies fins que les condicions van millorar i, de tornada a casa, van enviar una carta d’agraïment. El seu destinatari era el Comitè Català de Refugis de la FEEC, que des de l’any 1960 i fins a l’actualitat s’ha encarregat d’edificar refugis lliures en algunes de les muntanyes més elevades del país.