|
PARET DEL PESSÓ
COLLEGATS -
PALLARS JUSSÀ/SOBIRÀ |
La via “Kollegats”
està esdevenint la nova “clàssica” de la paret del
Pessó. |
Una de les tàpies
més imposants del congost de Collegats, entre el Pallars Jussà i
el Sobirà, és la paret del Pessó. Allí s’enfila
la via “Kollegats”. El seu grau assequible i el bon equipament
la fan una bona opció per descobrir l’escalada en aquesta zona prepirinenca.
Malgrat ser una via recent, ja s’està convertint en una clàssica
de la paret en competència amb la coneguda Tànger.
Punt de partida:
des de la Pobla de Segur es pren la ctra. N-260 en direcció a Sort. Just
a l’inici del congost de Collegats, entre els km 301 i 302, trobem a mà
dreta l’aparcament de la font de la Figuereta. També es pot deixar
el cotxe just on surt el camí a l’esquerra cap a la paret (entre
els 2 túnels de Collegats), però només hi ha lloc per a
2 cotxes.
1a ascensió:
“Gute”, “Kolomot”, R. Valls i M. Ollé (desembre 1998)
Dificultat: 6b/A0 (7a), V+ obligat. Roca delicada a la travessa del 3r llarg.
La part superior de la via és una mica discontínua. La majoria
de les tirades són força llargues (d’uns 50 m). Equipada
amb parabolts.
Recorregut: 340 m
Horari: 3-4 h
Material: 14 cintes exprés, algun friend mitjà i petit,
i bagues.
Orientació: E
Cartografia: Serra de Boumort i Congost de Collegats. Esc. 1:25.000.
Ed. Piolet, 1996.
Aproximació:
des de la font de la Figuereta seguim la carretera en direcció a Sort
i voregem el túnel per la carretera vella. Uns metres després
de la sortida del túnel creuem la carretera i trobem un camí a
l’esquerra que puja a la paret. El seguim durant uns minuts i busquem a
la paret una gran canal herbosa. Del camí surt un corriol que puja al
peu d’aquesta canal. La via comença a l’esquerra de la canal
en una placa tombada (“xapes” visibles).
Descripció de
la via: iniciem l’escalada per un canaló-diedre fins a un replà
herbós on fem la 1a reunió. Continuem per un mur desplomat que
poc a poc va perdent verticalitat. De la 2a reunió sortim en diagonal
a la dreta per sota d’un gran sostre. El següent llarg també
continua amb tendència a la dreta i creua la via Oriflama. Els
tres darrers llargs tenen una tònica semblant de plaques tombades amb
petits ressalts fins al cim de la paret.
Descens: caminem
cap a l’esquerra de la paret seguint marques vermelles i fites que ens
porten a una baixada equipada amb cadenes. Descendim fins al camí que
ens porta a la carretera, des d’on retornem al cotxe.
Albert Macau
i Jordi Cateura
|