|
ARESTA NE DEL TUMENÈIA
SERRA DE TUMENÈIA-NAUT
ARAN |
Durant el descens del Tumenèia
(2.780 m) contemplem el recorregut de la cresta que hem escalat. |
Les esveltes crestes de
la serra de Tumenèia (entre els Besiberris i el Montardo) ofereixen escalades
sense grans dificultats, molt aèries i amb panoràmiques increïbles
sobre estanys i cims tant de la Val dAran com de lAlta Ribagorça.
Laresta NE del Tumenèia (2.780 m) és un bon exemple per descobrir
les possibilitats daquesta serra.
Aproximació:
des dArties seguim la pista de Valarties fins a laparcament del
pont del Ressèc, on aparquem el vehicle. Remuntem la pista forestal (GR
11) fins al pont de Rius, des don pugem per un camí ben marcat
fins al refugi de la Restanca (2.010 m). Voregem lestany de la Restanca
per la seva esquerra i seguim cap a lestany de Mar. Sense arribar-hi,
girem al S cap al coll de Tumenèia (2.603 m), entre el tuc de Monges
i el Tumenèia. 3 h.
Horari: 2:30 h des del coll al cim (el llarg encadenament fins al Besiberri
Nord, passant pel Pa de Sucre i la punta dHarlé, requeriria unes
7 h més).
Dificultat: IV+. 700 m de recorregut per bona roca. Al llarg de la ruta
la retirada és fàcil per qualsevol de les bretxes.
Material: cintes llargues, algun encastador i material per rapelar.
Època aconsellable: estiu i principis de tardor.
Descripció de
la via: des del coll de Tumenèia iniciem lescalada grimpant
la 1a torre (IIIº) i seguim amb un ràpel de 20 m. Escalem la 2a
torre (IIº-IIIº) i la baixem amb un ràpel de 7 m. A la 3a torre
iniciem el tram més complicat de tota la ruta. Ens encordarem per afrontar
un llarg de IV+ que ressegueix un diedre per la cara S. Ens caldrà algun
encastador, tot i que el pas clau està assegurat amb un pitó.
Superat aquest tram, tornem a la cresta i després duna grimpada
arribem sense problemes al cim (2.780 m).
Descens: es realitza
per la via Paus (IIº) en direcció SW fins a la bretxa Paus,
on girem al N per baixar a lestany de Mar, des don desfem el camí
fins al refugi de la Restanca.
Isidro González
|