|
PIC ROUGE DE PAILLA
GAVARNIE-PIRINEU
FRANCÈS |
El corredor-xemeneia NW del
pic Rouge de Pailla. |
En parlar de Gavarnie, el
primer que ens ve al cap és la seva impressionant muralla glaçada
o bé les grans clàssiques com el corredor Swan. Ara bé, una
altra possibilitat interessant és el menys conegut i en aparença
modest pic Rouge de Pailla (2.780 m). La seva ruta normal ja és de per
si una ascensió amb caràcter, però si voleu conèixer
el seu aspecte més alpí, res millor que el corredor nord-oest, una
xemeneia molt recomanable, estètica, mantinguda i exigent.
Accés: creuem
el poble de Gavarnie, seguim durant uns 1.500 m una pista asfaltada al costat
del riu i aparquem vora el rètol (1.420 m) del refugi d’Espuguettes.
Pugem per camí senyalitzat pel bosc fins al pla de Pailla, on ens desviem
a l’esquerra per unes rampes fins al refugi (2.043 m). 1:30 h
1a asc. hivernal: T. Bedel i B. Pratt, gener 1979.
Dificultat: MD+ (màx. V+, A1 i 80º).
Desnivell: 400 m
Horari: 4-5 h
Roca i equipament: roca calcària. Algun pitó, reunions
equipades i rapelables (2 parabolts+maillon).
Material: friends, tascons, bagues llargues, 4 cargols gel i 6
pitons.
Època aconsellable: de gener a abril. El corredor recull les allaus
de la part superior, per tant no hi entrarem després de nevades recents.
Cartografia i bibliografia:
· Gavarnie. 1748 OT. Esc. 1:25.000. IGN francès
· Monte Perdido-Vignemale-La Munia. Esc. 1:30.000. Ed. Alpina
· Mousel, F. Pirineos. Ascensiones en mixto, nieve y hielo. Ed.
Desnivel.
Aproximació:
des del refugi d’Espuguettes ascendim al SE cap a l’Hourquette d’Alans
fins a la base del pic Rouge de Pailla. Pugem a la dreta flanquejant per la
cara NW del pic (40º) fins a sota el corredor. Remuntem 100 m (45º-50º)
fins a l’entrada de la xemeneia. 1 h
Descripció de la via: superem una petita rimaia i pugem per pendents
de 50º-55º fins que el corredor s’estreny i forma una goulotte
de 10 m i 65º (pitó). Trobem una petita cova, el corredor s’eixampla
i apareix l’R1. Ascendim per rampes de 50º-55º i als 50 m trobem
a l’esquerra l’R2. Arribem a un ressalt de roca d’uns 15 m: estreta
xemeneia (V+) i un tram de mixt i gel (80º). Trobem l’R3 sota un gran
bloc encastat. Arribem a una nova xemeneia de 5 m de parets llises i amb una
cova al seu fons (V+ i A1) que dóna pas a una goulotte mixta (Vº
i 80º) de 15 m que gira a la dreta. Trobem l’R4 a l’esquerra.
El darrer llarg remunta una rampa de 50º-55º fins a un gran bloc encastat
que divideix el corredor en 2; pugem per la dreta i superem una xemeneia estreta
i llisa (V+ i A1) de 8 m amb un espit a la part superior. Continuem pel corredor
(50º) fins a l’R5.
Descens: si no fem cim (aprox. 100 m més de desnivell), rapelem
la via i tornem al refugi. 1:30 h.
L’espectacular arc natural de la 3a reunió,
passada una xemeneia de V+ en roca i 80º en gel
Laura Piferrer
|