LA CRESTA DE LAS ESPADAS Massís de Posets - Vall d'Eriste

La part central de l'itinerari cavalca sobre enormes "espases" que es poden superar pel seu fil.

Al massís de Posets es retallen clàssiques arestes granítiques ideals per als "devoradors" de tres mils. La que cresteja des del coll d'Eriste al Posets, segona cota pirinenca, encadena sis tres mils mantenint-se sempre en una dificultat moderada, però amb aeris espadats i estimballs de vertigen.

Accés: des d'Eriste (vall de Benasc), pista senyalitzada fins al pont d'Espiantosa. Seguir a peu un marcat camí fins al refugi del Forcau (600m de denivell).

Horari: aproximació al refugi: 1:30 h. Volta amb inici i final al refugi: 8h - 10 h (es pot escurçar iniciant la crsta al coll de Pavots i evitant el Diente de Llardana)

Desnivell acumulat: +1.475m.

Dificultat: PD. Passos aillats de IIIº, molt aeris però no dificils. Cordino útil per a principiants. Imprescindible bona resistencia física.

Allotjament: ref. Forcau. Tel. 974 34 40 44 i www.pirineos.net/forcau

Època aconsellable: Estiu (piolet i grampons a principi d'estiu).

Cartografia i bibliografia:

• Valle de Benasques. Esc 1:30.000 Ed. Alpina 

Descripció de l’itinerari:  
Se surt del refugi per la ruta reial al Posets fins a l'entrada de la canal fonda, on es pren a l'esquerra un corriol fins al llac de Llardaneta i més amunt, el coll d'Eriste. Som a l'aresta, llarga pero sense pèrdua fins al Posets. Es cresteja al N per passos delicats, la bretxa de Brulle i el Diente Royo (3.010m). Es progressa fàcilment al pic de Pavots (3.124 m), es baixa al coll del mateix nom i es remunta l'aresta fins al pic de Las Espadas (3.332 m) per passos aeris. A continuació, una plana però molt estreta bretxa i la grimpada a la tuca de Llardaneta (3.311 m) i la tuqueta Roya (3.273 m). Ja només resta el descens al coll Jean Arlaud i pujar per terreny més fácil al cim del Posets (3.375 m). Es davalla per la via normal al sud fins al collet de Llardana, on opcionalment podem grimpar el Diente de Llardana (3.094 m): la seva impressionant cara est no és difícil, cal buscar les millors canals i cornises que ens remunten al cim, el descens del qual, pel mateix lloc, ja és més exposat. Finalment tornem per la canal Fonda al refugi.

Xavier Maduell

[versió imprimible]