 |
VIA WILD PLANET
VILANOVA DE MEIĄ - NOGUERA |
Foto: Pepe Masip
|
La roca dels Arcs és la reina de Vilanova de Meià. Llueix itineraris de tots els estils i dificultats, sempre dominats per la verticalitat i els seus famosos desploms amb bons cantells. La via Wild Planet és una de les seves escalades clàssiques i recomanables; i més ara que ha estat reequipada i prolongada amb un nou llarg fins al capdamunt de la cinglera.
1a ascensió: Pep Boixadós i Pep Masip, el 1981, després d’obrir la part inicial del desplom l’any 1979 amb Felip Sandiumenge. Reequipada per Miquel Puigdomènech, Raül Martínez i Pep Masip, amb la col·laboració de Melissa
P., el 2008.
Dificultat: 6a i Ae (7c+ en lliure)
Recorregut: 285 m
Horari: 4-6 h
Roca: calcari de bona qualitat
Equipament: les reunions tenen 2 parabolts de 12 mm i els ancoratges que abans eren burins ara són parabolts de 10 mm, tots d’acer inoxidable (agraïment a l’empresa Vertisub per la seva ajuda amb el material).
Material: cintes exprés, alguna cinta llarga i un joc d’aliens.
Època ideal: d’octubre a maig (la paret té orientació S).
Aproximació: des de Vilanova de Meià agafem la carretera
L-913 direcció Sant Miquel de la Vall i aparquem a l’altura de la paret. Un corriol que travessa el rierol ens porta a la base de la paret en uns 15 minuts.
La via: discorre pel gran diedre central de la roca dels Arcs, buscant sempre la lògica. El 1r llarg puja sense dificultat
en diagonal. El segon és tot el contrari, ja que afronta
la primera zona desplomada: 6a i Ae, o bé 7c/7c+ en lliure. El 3r llarg supera en una nova diagonal la 2a zona desplomada: Vº i Ae (7a en lliure). A continuació, 5 tirades en lliure (6a com a màxim) condueixen a la feixa on acabava
originàriament la via. El nou i 9è llarg (25 m, 6c) culmina l’escalada.
La via ha estat reequipada, però manté el mateix nombre d’ancoratges i en el mateix emplaçament que en l’ascensió
original (s’han eliminat alguns ancoratges col·locats en ascensions posteriors). Tan sols s’han variat alguns emplaçaments del 2n i 3r llarg per poder escalar en lliure, sense que aquestes modificacions alterin l’escalada en estil clàssic.
Descens: seguirem per la línia del cim cap a ponent fins a unes fites que ens portaran novament al peu de la paret.
 |
Raül Martķnez, Miquel Puigdomčnech i Pep Masip
|