 |
CRESTA EST DE COMALESTORRES
VALL DE BOÍ - ALTA RIBAGORÇA |
Ascensió de gran ambient i dificultats serioses, especialment si es combina amb algun dels itineraris de les agulles de Comalestorres. Itinerari de gran
fons si s’arriba al Comaloforno.
Punt de partida: presa de Cavallers. Dificultat: D/IVº. Les dificultats es poden
evitar en gran part, però la complexitat
de l’accés li dóna la graduació.
Desnivell: aproximació: 500 m; corredor
més cresta: 750 m.
Horari: aproximació: 1.30 h; corredor
més cresta: 6 h; descens: 3 h.
Material: bagues, tascons i friends
Equipament: al corredor hi ha reunions
muntades amb parabolts i pitons. La
cresta està desequipada.
Aproximació: es travessa la presa fins
al cantó W per agafar el camí del pas de
l’Ós. Aquest puja directe a les agulles de
Comalestorres fins a una tartera de
grans blocs. Voregem l’agulla gran per
la dreta per arribar a l’inici d’una canal
(100 m, 50º en condicions hivernals). A
l’estiu és una canal de pedres molt inestables
i 2 ressalts de roca (III+), per això
és millor pujar-hi a la primavera. A l’estiu, tot i que una
mica complex, es pot pujar fàcilment pel coll herbós a
l’esquerra de l’agulla petita. S’entra a la canal de les
Llises i es desgrimpa un xic. Flanquejant un pas una
mica exposat (IIIº), es rodeja l’agulla anomenada Jordi
Pujol. Es continua per una vira herbada fins a la canaleta
entre l’esmentada agulla i la punta anomenada
Ferrusola. S’escala (IIIº-IVº) fins a un circ interior per on
pugem (IIº) intuint la millor opció fins a la cresta. Depenent
de les condicions, una opció interessant per assolir
la cresta és escalar alguna de les vies de les agulles.És més estètic, però més difícil.
Descripció: al principi la cresta no
presenta gaire dificultat (IIº). Això
va canviant fins a una part força horitzontal
de grans blocs plans. Un
parell de diedres més difícils de 15 m
(III+) en els 2 murs més verticals ens
donaran accés a la part més plana
del pic de Comalestorres (2.815 m).
D’aquí baixarem caminant al portell
del Comaloforno (cap al NE es pot
baixar fàcilment cap a Cavallers).
Continuarem pel fil de la cresta (IIº)
amb blocs inestables fins a una cota
elevada on es divisa l’estany Gelat
de Comaloforno. Baixarem cap a
una bretxa per després escalar un
mur de 5 m (IVº); el podem evitar
pel S baixant una mica i seguint la
cresta fàcil fins al Comaloforno
(3.029 m).
Descens: des del Comaloforno anem
cap a la bretxa que el separa del Besiberri Sud. Baixem
per una canal força pendent fins a l’estany Gelat de
Comaloforno i pel camí del pas de l’Ós fins a Cavallers.
Si no es coneix bé aquest tram, convé fer-lo de dia seguint
les fites i els pals de fusta.
La cresta E de Comalestorres-Comaloforno amb l’accés recomanat a l’estiu (1) i a la
primavera (2).
Foto: Òscar Alemán
|
Òscar Alemán
|