 |
VIA DIRECTA A LA TRONA
CINGLES DE BERTÍ - OSONA |
La via Directa a la Trona és un curt però compromès
itinerari on l'aventura està garantida. |
La Trona segueix sent un
bon exemple d'escola d'escalada tot terreny. La roca no és precisament
el granit de Yosemite ni el calcari del Verdon, però és de força
bona qualitat si la comparem amb la gran majoria de parets d'Osona. L'ambient,
un big wall en petit. La via: la més directa, pel mateix centre de la paret.
A partir d'una combinació d'escalada lliure i artificial escalem sostres,
fissures, xemeneies, diedres. Ah! i ens anirà bé per practicar la
col·locació de tota mena d'encastadors. Bona penjada!
1a ascensió:
Xevi Soler, Albert Romeu, Quim Bretcha i Edu Sallent (14-10-01)
Horari: 4-4:30 h
Desnivell: 60 m (25-20-15)
Dificultat: MD+ (A3, V+)
Material: 1 joc d'excèntrics, 2 jocs de friends, algun tascó
petit, 25 cintes, estreps i casc.
Bibliografia i cartografia
- CASAS, Miquel; VILA, Pep. Osona Vertical. Edicions de la UE Vic, 2003.
- Cingles de Bertí. Esc. 1:25.000. Ed. Alpina i Geoestel.
Aproximació al
punt d'inici: ctra. de Centelles a Sant Quirze Safaja fins al collet del
Taló, on ens desviem cap a cal Miqueló i Sant Miquel Sesperxes.
La pista creua el bosc. Agafem el trencall (pedregós) que marxa a la
dreta. Passem uns camps i arribem a una cruïlla. Agafem el camí
que baixa avall (pedregós), creuem un altre bosc i arribem a un pla rocallós
on deixem el cotxe. Seguim un corriol en direcció sud que a través
d'un camí empedrat ens duu al cim de la Trona, o bé, si baixem
més, al peu de la mateixa via.
Descripció de
la via: l'ambient és aeri com pocs. La R1 és totalment penjada
(3 espits), mentre que la R2 es munta dins d'una cova molt espectacular (3 espits).
L'entrada a la via es duu a terme a través dels primers metres de la
clàssica Badalona. Durant el primer flanqueig ens desviem per
iniciar l'escalada del primer sostre (desequipat). L1: sostre triple i diedre
del tot desequipat; L2: desplom i xemeneia; semiequipat amb espits; L3: ostre
fissurat i diedre semiequipat amb pitons. Se surt de la punta del sostre penjats
d'un excèntric o friend.
Descens: més
aviat és ascens. Del cim seguim el corriol que ens porta cap al que hem
baixat abans. Pujarem altra vegada el darrer tros fins al planell.
Edu Sallent
|
